|
Isona
Passola. Barcelona, 1953
Trajectòria professional:
L’any 1992 funda MASSA D’OR PRODUCCIONS, de la qual n’és
Administradora Única i amb la que ha produït els següents
llargmetratges, documentals i tvmovies.
2010 PA NEGRE d’Agustí Villaronga (llargmetratge) 13 Premis Gaudí
de l’Acadèmia del Cinema Català i 9 Premis Goya de l’Academia de
las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España.
2009 CATALUÑA-ESPANYA d’Isona Passola (llargmetratge)
Des de 2008 LES VEUS DEL CATALÀ de Sergi Doladé (sèrie documental)
2008 MIRANT AL CEL de Jesús Garay (llargmetratge)
2006 PARAULES I FETS. MEMÒRIA I VIGÈNCIA DE JOAN COROMINES de Joan
Dolç (documental)
2005 MARIA I ASSOU de Sílvia Quer (tvmovie)
2004 EL MANIFEST GROC de Xavier Montanyà i Agustí Vila
(documental)
2004 DESAPAREGUT de Julien Cunillera (documental)
2003 DE NENS de Joaquim Jordá (llargmetratge)
2002 MUCHA SANGRE de Pepe de las Heras (llargmetratge)
2002 CABALLÉ, MÉS ENLLÀ DE LA MÚSICA d’Antonio Farré (llargmetratge)
2001 GERMANES DE SANG de Jesús Garay (tvmovie)
2000 VALÈRIA de Sílvia Quer (tvmovie)
1999 EL MAR d’Agustí Villaronga (llargmetratge)
1998 EL PIANISTA de Mario Gas (llargmetratge)
1995 EL PASSATGER CLANDESTÍ d’Agustí Villaronga (llargmetratge)
1993 ELS DE DAVANT de Jesús Garay (llargmetratge)
L’any 1990 produeix DESPERTAFERRO!, llargmetratge de dibuixos
animats coproduït amb Alemanya per Equip Produccions. Premi Sant
Jordi Millor Producció 1990. L’any 1980 funda l’empresa VIRAC des
d’on produeix fins al 1987 un centenar de programes documentals,
publicitaris i industrials. 2010-2011 presidenta del Consell
d’Administració de BTV. Des de 2010 membre del Patronat de la UOC
(Universitat Oberta de Catalunya). 2007 presidenta de l’APIMED (Associació
de Productors Independents del Mediterrani) amb seu a Barcelona.
Organitza des de l’any 2000 el MEDIMED (Mercat del Documental
Euromediterrani)
Des de 2006 tertuliana habitual de CATALUNYA RÀDIO. 2001
representant d’Espanya a Producers On The Move, Festival de
Cannes. Des de 1997 imparteix un Seminari de Guió, Producció i
Adaptació Literària a la Facultat de Ciències de la Comunicació
Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Analista de
guions per a: Ministerio de Cultura, Generalitat de Catalunya,
Junta de Andalucía, Sundance Institute, PUC Universitat de Brasil
i la cadena de televisió O’GLOBO / GNT (Brasil).
pujar
Emili
Teixidor. Va néixer el 22 de desembre de 1933 a la
població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. Va estudiar
dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri, esdevenint
durant anys professor d'institut.
És un dels escriptors més reconeguts de la llengua catalana i una
dels clàssics moderns de la literatura infantil i juvenil. Les
seves obres solen estar ambientades a la plana de Vic de la seva
infantesa. Escriptor en llengua catalana, ha guanyat premis tan
importants com el Premi nacional de literatura infantil i juvenil
de 1997. De les seves novel·les per a adults, destacar El llibre
de les mosques, premi Sant Jordi de 1998. L'any 1992 fou guardonat
amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de
Catalunya.
S'ha especialitzat en literatura infantil i juvenil, però també ha
escrit novel·les per a adults. L'any 2009 va visitar l'IES
Palafolls perquè l'alumnat de 1er. d'ESO va llegir i treballar la
seva exitosa novel·la "L'Ocell de Foc", multipremiada i traduïda a
diferents idiomes.
En els seus primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí
i Pol a l'escola unitària del poble i es va iniciar una amistat
que va perdurar al llarg dels anys. En la dècada dels anys 70 va
participar en algunes revistes com Cavall Fort, Oriflama...
dirigides a la lectura infantil i juvenil. Va anar a viure a
París, on va fer d'editor.
Inicia la seva producció amb diversos títols que esdevingueren
clàssics juvenils, com Els rates malaltes (1967), premi Joaquim
Ruyra, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell
de foc (1969). Per al públic adult escriu la recopilació de
narrativa Sic trànsit Glòria Swanson (1979), premi Crítica Serra
d'Or, i les novel·les Retrat d'un assassí d'ocells (1988), El
llibre de les mosques (2000), premi Sant Jordi de novel·la, i la
més aclamada de totes, Pa negre (2003), guanyadora dels premis
Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de
Literatura i Maria Àngels Anglada. Continua la seva producció amb
la publicació de les novel·les Laura Sants (2006) i Els convidats
(2010).
També escriu guions per a la ràdio i la televisió, articles
periodístics, i recopilacions d'articles de les seves
intervencions radiofòniques, com En veu alta: escrits per a la
ràdio (1998).
Té obra traduïda al castellà, al francès, a l'italià i al
portuguès.
pujar
Lluís Bonet Mojica
Barcelona, 1946. Llicenciat en Ciències de la Informació. Debuta
en 1965 a la revista Siglo 20, amb Manuel Vázquez Montalbán de
redactor en cap. Col.laborador de El Correo Catalán, Diario de
Barcelona, Oriflama, Serra d’Or, Signo i Ondas. Fou delegat a
Barcelona de les publicacions Tele Guía i Mundo Joven.
Va alternar el periodisme cinematogràfic amb el musical, amb
dedicació especial a moviments com l’Escola de Barcelona i la Nova
Cançó Catalana.
Ha col.laborat a Fotogramas, Cinemanía, Dirigido por..., Nickel
Odeon i actualment a Time Out.
L’any 1970 comença a escriure a La Vanguardia, on ocuparà els
càrrecs de redactor, redactor en cap, crític de cinema i articles
d’opinió. En aquest diari es jubila l’any 2009 i continua
col.laborant.
Autor dels llibres Espartaco/El buscavidas (1997), Historia de la
música en el cine, Humphrey Bogart, Casa de citas (Hollywood
habla, Regreso a la casa de citas (2002), Cine cómico mudo: un
caso poco hablado(2003), Cary Grant: el capricho de las damas
(2004) i Jordi Feliu. Un creador a l’Espanya de les “meravelles”(2008).
L’any 2008 va guanyar el premi de Periodismo Cultural Paco Rabal (Fundació
Aisge), per l’article El oficio de actor. Reflexiones inéditas de
Fernando Fernán-Gómez.
L’any 2009 és membre del Jurat dels Premis Nacionals de Cultura,
SGAE Nova Autoria i de la secció Punto de Encuentro, del Festival
de Cinema de Valladolid.
pujar
Eduardo de Vicente. Periodista. Crític de cinema.
Treballs a la Ràdio:
Director del programa "Con el cine en los talones" (Cadena
Catalana) durant 3anys.
Director del programa "Cine en el cuerpo" (Onda Rambla) durant 6
anys.
Director del programa “El Club” (Com Ràdio) durant 3 anys.
Col.laborador habitual en els programes:"Los musicales de la
Cadena Catalana", de Albert Malla, "Arús con leche" de Alfonso
Arús, "Tarde de todos" de Albert Castillón, "La radio de Julia",
de Julia Otero, i "Dia a la vista", de Jordi González, "S'admeten
propostes" de Montse Prat en Ona Catalana, “El matí a 4 bandes” i
“La ventana de verano” de Toni Marín i"La teva sortida" de Josep
Maria Neguillo, en Ràdio 4 i “Eureka!” de Mònica López en Com
Ràdio.
Actualment col.labora en el programa “Julia en la Onda” de Onda
Cero Radio, amb Julia Otero.
Premsa escrita:
Col.labora des de fa 20 anys en "El periódico de Catalunya" en
temas vinculats al cinema per a les seccions d'Espectacles, el
suplement Icult i El Dominical.
Ha col.laborat en diferents revistes: "Clara", “Playboy” i "Mujer
21".
Televisió:
Director del programa "Seqüències" emés en 1998 per La 2 (Circuit
català)
Col.laborador del programa "Va de cine" de Josep Bras (La 2)
Col.laborador del programa"Les 1.000 i una" de Jordi González
(TV-3)
Col.laborador del programa "O.K!", de Alfons Arús (TV-3)
Col.laborador del programa "La columna" de Julia Otero (TV-3)
Col.laborador del programa “Arucitys” de Alfonso Arús (8TV)
Col.laborador del programa“El Club” de Albert Om (TV-3)
Actualment col.labora en el programa “Divendres” de TV-3
pujar
Jose Enrique Monterde. Barcelona, 1953
És professor titular del Departament d'Història de l'Art a la
Universitat de Barcelona i professor de la ESCAC. Crític de la
Revista Dirigido por, des de 1978, ha escrit en altres revistes
com a Film Guia, Fulls de Cinema, Cinema 2002, Els Cahiers de la
Cinématheque, Arxius de la Filmoteca, Nosferatu, etc.
Ha publicat diversos llibres en solitari, com: Cine, historia y
enseñanza (1986), Veinte años de cine español: 1973-1992 (1993),
La imagen negada.
Representaciones de la clase trabajadora en el cine (1997), Martin
Scorsese (2000) i La representación cinematográfica de la Historia
(2001); en col.laboració, entre d'altres: Bernardo Bertolucci
(1980), Los nuevos cines europeos (1955-1970) (1987), Historia del
cine español (1995), Diccionario del Cine Español (1997). Com
coordinador-editor, destaquen els títols següents: Ficciones
históricas (1999), En torno al Free-Cinema (2001), En
torno a la Nouvelle Vague (2002), Los "Nuevos Cines" en España
(2003), En torno al Nuevo Cine Italiano (2005) i Vientos del Este.
Los nuevos cines en los países socialistas (2006).
És membre del Comité Assessor i coordinador dels volums VII, IX y
XI de la Historia General del Cine (Cátedra 1995) i del Comité
Assessor de la Antología Crítica del Cine Español. 1906-1995
(1997). Subdirector del projecte del Diccionario del Cine Español
e Iberoamericano. President de l'Associaciò Catalana de Crìtics i
Escriptors Cinematogràfics (ACCEC) des de l'any 2001. L'any 2007
rep el Premi de la AEHC (Asociación Española de Historiadores del
Cine) al millor article publicat l'any anterior, per Metáforas del
conocimiento.
pujar
Elisabet Cabeza. Sabadell, 1965. Va debutar en el camp de
la direcció cinematogràfica amb el llargmetratge documental La
doble vida del faquir (2005), signat conjuntament amb Esteve
Riambau. La pel.lícula es va presentar al Festival de Sant
Sebastià a la secció Zabaltegi-Especials. L’any 2009, va
codirigir, novament amb Riambau, el llargmetratge documental
Màscares. El film, una reflexió sobre l’ofici de l’actor, està
protagonitzat per Josep Maria Pou i va competir a la secció
Zabaltegi-Nous Directors del Festival de Sant Sebastià, estrenant-se
posteriorment en sales.
Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat
Autònoma de Barcelona, ha treballat com a periodista des del 1990
fins el 2006 al diari Avui a la secció de política internacional,
com a corresponsal a París i, des del 1996, a la secció de Cultura
i Espectacles, especialitzant-se en cinema i cobrint els festivals
de cine de Cannes, Berlín, Venècia, Sant Sebastià i Sitges.
Actualment col.labora, com a periodista freelance, amb el programa
Cinema 3 de Televisió de Catalunya – TV3, en la realització
d’entrevistes als festivals de cine de Canes, Berlín i Venècia.
Des del 2004 dóna classes a la Facultat de Ciències de la
Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on és
professora associada i responsable del Taller de Producció de
Ficció Cinematogràfica de quart curs de Comunicació Audiovisual i
de l’assignatura d’Informació Especialitzada en Mitjans
Audiovisuals de quart de Periodisme.
pujar
Joan
Vall Karsunke. Barcelona, 1964. Fotògraf, guionista, actor
i director de cinema. Ha assistit, ininterrompudament des del
1985, al Festival de Cannes, i els seus treballs com a reporter
gràfic han estat publicats a diversos mitjans de comunicació com
Dirigido por..., Imágenes de Actualidad o L’Independent de Gràcia,
entre d’altres.
Ha dirigit quatre curtmetratges: Mundó: Un plaer a l’ombra (2007),
al voltant del treball del pintor Ignasi Mundó; E, homenatge a dos
artistes (2008), sobre l’obra del dibuixant Cesc; El castell de
Montjuïc (2008), i Los árboles (2009), protagonitzat per Paul
Naschy, a competició a la darrera edició del Festival de Sitges.
També ha dirigit, conjuntament amb Santiago Lapeira i Carles
Benpar, el llargmetratge N de Nunes (2009), sobre la figura del
realitzador José María Nunes. Té en fase de preproducció el
llargmetratge documental L’home del metro.
pujar
Jurat
d'alumnes d'escoles de cinema Premi Curt-LGTIB.
Aquest Premi de
l'ICAA (Ministeri de Cultura) és atorgat per un jurat d'alumnes
d'escoles de cinema, al millor film de curt metratge.
Escoles de Cinema: ESCAC, CECC, EMAV i El Cine Secreto.
pujar
|
